D A R R E R A L È
M'he
fet amb escuma d’aquest mar
amb
mosaics de vinyes verdes
M'he
fet ert com el roure i el pi
i
cada paraula que dic
té
aromes de l'espígol i romaní
que
hi tens al voral dels camins
M'he
fet de la suor dels teus segles
i
del silenci dels teus murs
on
el temps ha endolcit cada pedra
testimoni
de sangs i retrets
que
encén el roig de les fagedes
i
la rauxa que em fa perdre el seny
M'he
fet amb el brou de les àvies
al
reduit voltant de l'escó
que
escalfa rondalles antigues
on
les donzelles són pàl·lides
la
mandràgora es penja al balcó
i,
a foc lent, la vida es cou
A
foc lent
sota
el crepuscle inflamat dels estius
mentre
parla la veu dels teus homes
i
es cou el pa dels teus pobles
m'he
anat fent
de
matèria senzilla i humil
Terra
mare,
m'arribarà
el darrer alè
i
jo voldré que romangui
trabat
en la branca de l'alt xiprer
per
a ser aire de les teves platges
pols
dels teus senders
i
plutja d'aquests camps
tan
dolços
tan
teus
tan
meus
Eva Moreno Bosch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada