10 de març 2016

A B S È N C I A


A B S È N C I A
 Saint-Cyprien en Roussillon, 1939

PREMI ENGLANTINA XXXIV JOCS FLORALS DE CALELLA



Jo també vaig marxar un vespre
i vaig caminar nit enllà
duia la fe dins la butxaca
i dins la butxaca un forat

Exèrcit de tanta tristesa
l’enyor encongit a les mans
vencent cada isarda carena
una nit de llavis molt blaus

Lleuger era el meu equipatge:
memòria, coratge, dissort
l’honor i la meva contrada
tot ben rebregat dins el cor

Érem una constel·lació
d’estels sense cap univers
satèl·lits d’una llibertat
engrillonada als nostres peus
 
Maldant per un punt cardinal
on jeure per plorar-ho tot
on hivernar la nostra història
i espolsar-ne cada any la pols

Calia  abandonar per viure
i viure per abandonar
Quan el bressol esdevé mort
i l’únic somni  és retornar

                    I al coronar el darrer cim                   
sanglotava el meu primer adéu
darrer sadoll per mes pupil·les
curulles del paisatge teu

Jo vaig ser un gra d’aquella sorra
a la platja de Saint-Cyprien
que errant del foc a les brases
em creia a resguard del combat

Jo també vaig deixar aquell vespre
un llibre antic mig començat
i una llavor de primavera
que no em va poder esperar

I el meu riu, i l’era i un mas
un fusell i un bocí de pa
Enrere deixava el meu poble
amarat  de fel i de sang

No sabre mai dir què vam perdre
ni tan sols sé què vam guanyar
si vèncer vol dir resistir
si viure vol dir abandonar

Jo també vaig tornar un matí
al meu riu, el llibre i el mas
La mateixa pàgina oberta
coberta amb el  polsim dels anys

I mai va ser l’absència oblit
ans, un afany més persistent
La llibertat del meu país
De voler ser per seguir sent

                                Eva Moreno Bosch