18 de maig 2015

U N A   P À T R I A   T A N    P E T I T A 
Accèsit VIII Jocs Florals d'Esplugues - Englantia d'Or




Volem la terra petita
abraonada per muntanyes
des del sol naixent al sud
on les finestres descloses
saludin el mar de l'est
mosaic de blaus infinits
bressol de la nostra història
que ha escrit llevant amb els vents

Aquesta terra petita
llevada amb les nostres mans
amb pedra noble i antiga
rauxa i seny que ens ve d'antany
la tants de cops malmenada
per forana iniquitat
i tants de cops ressorgida
amb aquell coratge ancià

Terra de portes obertes
que no ha creat cap deïtat
ni amb set dies ni amb set nits
senders amables que el poble
lentament a mà ha escolpit
esbrossant les males herbes
a cop de força i de sang
a cop de mots i de falç

Una terra tan petita
que abastin les nostres mans
unides en el desig
de seguir amb el nostre afany

Volem el que som i serem
tant si es vol com si no es vol
fèrtil terra esplendorosa
que cove un tresor avial:
nostra bella llengua mare
que mai no ens faran callar

                                                                                                         Eva Moreno Bosch



22 de març 2015

Premi maria Cardona- Jocs Florals de Calella 2015

V E R S O S   A L S   L L E N Ç O L S



Aquest glatir de la vida
que pot semblar el meu cor
no és més que una primavera
que s'ha instal·lat als llençols

Ja m'ho deia a mi la pell
quan m'hi creixien gladiols:
 em caminaven pels dits
I m'arrelaven al cos

La primavera, altre cop

M'he somiat amb la pell nua
i amb els pètals de les flors
brollant de sota el coixí
on  amagava els teus mots

M'he llevat plena de nit
i he ensopegat amb el sol
encara duia a les mans
el poema amb la teva olor

Voldria tant que tinguessis
un color d'ulls, també un  nom
si fossis una pupil·la
on sembrar i collir conhort

Aquest amor fet a mida
que invento dins el bressol
a mida d'uns braços buits
com una heura sense el tronc

No puc amagar el poema
que em creix mentre tothom dorm
te'l podria dedicar
si al menys sabés el teu nom

I no seríem més somni
si fossis carn, també os
però no ets més que primavera
la primavera, altre cop


                                                                 Eva Moreno Bosch