Sobre mi

Escric per inquietud, per a canviar trocets de món, per tossuderia, per a enfilar mots i esfilagarsar els verbs.
Escric com a aficionada, tot i que no m'agrada l'adjectiu, perquè escriure és, bàsicament, una llibertat per a saltar la tanca.


Sovint em pregunten si he editat algun recull poètic. No. 
No està de moment entre les meves prioritats, però penso que la poesia, com deia Neruda, no és de qui l'escriu, ans de qui la necessita, i per a qui l'hagi de menester he creat aquest espai.

I així, ja no em caldrà plantar un arbre per a confirmar la meva presència vital



Eva Moreno Bosch

2 comentaris:

  1. Dona, jo penso que també és una mica de qui l'escriu, perquè sinó hi hagués qui en fes, els que la necessiten no en trobarien...Jo diria que és compartida!
    Que tinguis sort amb el blog.

    ResponElimina
  2. Tens raó, però, en el fons, per a què o per a qui escrivim? per a nosaltres, és clar, però també per qui n'hagi de menester, llavors, no és un patrimoni universal?

    ResponElimina