Perquè al principi va ser el verb, i advoco per cultivar els principis. I perquè si has nascut cavall de foc has de saltar la tanca, i allà on no arriba el cos arriba la paraula.
Perquè la poesia, com
deia Neruda, no és de qui l'escriu, ans de qui la necessita, i per a
qui hagi de menester les paraules, he creat aquest espai.
I així, ja no em caldrà plantar un arbre per a confirmar la meva presència vital
I així, ja no em caldrà plantar un arbre per a confirmar la meva presència vital
Eva
Moreno Bosch
evabosch@hotmail.com
Dona, jo penso que també és una mica de qui l'escriu, perquè sinó hi hagués qui en fes, els que la necessiten no en trobarien...Jo diria que és compartida!
ResponEliminaQue tinguis sort amb el blog.
Tens raó, però, en el fons, per a què o per a qui escrivim? per a nosaltres, és clar, però també per qui n'hagi de menester, llavors, no és un patrimoni universal?
ResponElimina