dijous, 15 d’agost de 2013

Tu nombre




Tu nombre

e s  u n   p a í s

cuyas costas bautiza el agua de mi boca

país santuario de ventana entreabierta

que desvela un paisaje de pulso etéreo

al que me destierro

                                                       e  n

                                                                   f o r

                                                                             m a

                                                                         d e

                                                                   l l

                                                           u v

                                                i a

                                                      e s

                                                            c a

                                                                  s a

y desciendo a latir

en tu leve latido

t a c c t a c c

Hay en tu país

donde dice

p i e l

un páramo en que

vivir es morir mientras te besa la vida

Aquí me destierro

cuando me sobrevuela el

p

á

j

a

r

que escapa o de tus ojos

y me corona una luz

de carne y hueso

t a c c  t a c c

Nada me mueve

ya nada me defiende

nada se aparta

                                                sólo                sólo

                                                mi                   tu

                                             c u e r p o   c u e r p o


                                                                                    Eva Moreno Bosch




2 comentaris:

  1. Està bé això de comparà el nom a un país...
    Si em permets una suggerència, em costa una mica llegir aquesta lletra tan petita, una que no veu un bou a set passes!
    Bona nit

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, M.Roser
      Certament, és difícil trobar la mida òptima, més en aquest poema que té un disseny de cal·ligrama.
      Gràcies pel comentari

      Elimina