Tu
nombre
e
s u n p a í s
cuyas
costas bautiza el agua de mi boca
país
santuario de ventana entreabierta
que
desvela un paisaje de pulso etéreo
al
que me destierro
e
n
f o r
m a
d
e
l l
u
v
i a
e s
c a
s a
y
desciendo a latir
en
tu leve latido
t
a c c t a c c
Hay
en tu país
donde
dice
p
i e l
un
páramo en que
vivir
es morir mientras te besa la vida
Aquí
me destierro
cuando
me sobrevuela el
p
á
j
a
r
que
escapa o de tus ojos
y
me corona una luz
de
carne y hueso
t
a c c t a c c
Nada
me mueve
ya
nada me defiende
nada
se aparta
sólo sólo
mi tu
c
u e r p o c u e r p o
Eva Moreno Bosch
Eva Moreno Bosch
Està bé això de comparà el nom a un país...
ResponEliminaSi em permets una suggerència, em costa una mica llegir aquesta lletra tan petita, una que no veu un bou a set passes!
Bona nit
Hola, M.Roser
EliminaCertament, és difícil trobar la mida òptima, més en aquest poema que té un disseny de cal·ligrama.
Gràcies pel comentari