S
E R D E P L U J A
Viola d'Or als Jocs Florals de Sants 2013
Ser de pluja
No sentir-me sotmès
ni a la paraula ni al gest
Ser
cristal·lí i translúcid
gestar-me sota l'epidermis d'un núvol
nodrint-me de silencis
creixent en la llum celestial
i dur el sol en cada àtom
Ploure amb la cadència d’un salm
i
davallar amb justa lleugeresa
coronant
cada cim
saltant
el congost i la gorga
sense
el dolor punyent de ses arestes
Ser d’aigua
Acaronar els marges del riu
i cantar el llenguatge dolç
de les pedres de tartera
Lliscar per tots els finestrals
i
amarar amb dits aquosos
l’herba
tendra dels prats
Llevar l’aroma del romaní
que
hi ha al voral dels camins
i sadollar així
una natura amansida
que s’adorm amb la rosada
arraulida a ses mans
Ser líquid
I passar per la vida
sense
la gravidesa dels mortals
Fluir
i
arribar a bon port
amb
el conhort de qui ha emanat
de
manera precisa i total
Llavors hissar-me a un cel diví
i
tancar el cercle vital
Eva Moreno Bosch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada