Premi maria Cardona- Jocs Florals de Calella 2015

V E R S O S   A L S   L L E N Ç O L S

Aquest glatir de la vida

que pot semblar el meu cor

no és més que una primavera

que s'ha instal·lat als llençols

Ja m'ho deia a mi la pell

quan m'hi creixien gladiols:

 em caminaven pels dits

I m'arrelaven al cos

La primavera, altre cop

M'he somiat amb la pell nua

i amb els pètals de les flors

brollant de sota el coixí

on  amagava els teus mots

M'he llevat plena de nit

i he ensopegat amb el sol

encara duia a les mans

el poema amb la teva olor

Voldria tant que tinguessis

un color d'ulls, també un  nom

si fossis una pupil·la

on sembrar i collir conhort

Aquest amor fet a mida

que invento dins el bressol

a mida d'uns braços buits

com una heura sense el tronc

No puc amagar el poema

que em creix mentre tothom dorm

te'l podria dedicar

si al menys sabés el teu nom

I no seríem més somni

si fossis carn, també os

però no ets més que primavera

la primavera, altre cop

                                                                 Eva Moreno Bosch