diumenge, 22 de març de 2015

Premi maria Cardona- Jocs Florals de Calella 2015

V E R S O S   A L S   L L E N Ç O L S



Aquest glatir de la vida
que pot semblar el meu cor
no és més que una primavera
que s'ha instal·lat als llençols

Ja m'ho deia a mi la pell
quan m'hi creixien gladiols:
 em caminaven pels dits
I m'arrelaven al cos

La primavera, altre cop

M'he somiat amb la pell nua
i amb els pètals de les flors
brollant de sota el coixí
on  amagava els teus mots

M'he llevat plena de nit
i he ensopegat amb el sol
encara duia a les mans
el poema amb la teva olor

Voldria tant que tinguessis
un color d'ulls, també un  nom
si fossis una pupil·la
on sembrar i collir conhort

Aquest amor fet a mida
que invento dins el bressol
a mida d'uns braços buits
com una heura sense el tronc

No puc amagar el poema
que em creix mentre tothom dorm
te'l podria dedicar
si al menys sabés el teu nom

I no seríem més somni
si fossis carn, també os
però no ets més que primavera
la primavera, altre cop


                                                                 Eva Moreno Bosch

3 comentaris:

  1. Preciós poema, amb aquesta primavera metafòrica tan plena d'amor...
    Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, M. Roser. Un plaer tenir seguidores com tu.
      Que la primavera ens floreixi sempre sobre les pàgines blanques!

      Elimina
  2. Preciós, Eva!
    Dissabte el compartiré al meu blog i presumiré de filla. <3

    ResponElimina