LA TARDOR ALS LLAVIS
2n premi XVI Concurs Literari GAT Torelló
Entre tu i jo
hi havia dos mons
i una finestra que els demarcava
Dins, nosaltres dos
fora, la tardor
Dèiem tants silencis
que omplíem d’oracions
i absorbíem el vi
d'aquell altre món
sobre una catifa pàl·lida
L'octubre ens sotjava
destil·lant colors foguers
No es n'adonàvem
i rere la finestra
els camps es mudaven
Cada fulla que queia
escrivia la música
de la pàl·lida nuesa del paisatge
Dins, les teves paraules
prenien els tints de la garnatxa
L'última pinzellada de sol
com al cadernera al niu
s'havia arraulit al teu pit
El dia marxava d'esquitllentes
temorós de destorbar-nos
Tot era crepuscle
el cel ferit de lila i malva
tenyia la teva copa
Et bevies la tarda
i em miraves amb ulls oceànics
Libàvem del beuratge
i engolíem els vinyers
El batec rogenc dels ceps
s’obria camí sota la terra argilosa
sota la nostra pell, també
I dèiem frases
fetes de saba i de vent
La rosada se'ns dibuixava al front
la llum tan efímera
la sang rabent
Un cor de vinyes
alçava redoltes lloant el cel
La finestra unia els dos mons
Mentre ens despullàvem dels noms
La nit es vestia d’argent
La paraula era verb
el verb era tija
envoltant el meu tronc
envoltant el meu tronc
com un ofidi dorment
com tronc de garrofer
Jo atles, jo planeta
Tu axis, tu anell
El teu cos, com el cep
amb branques tèbies m’aferrava
i el raïm madur que les coronava
fermentava a la meva boca
i em tremaven les fulles
I tu vas ser calze
i jo nèctar
Jo la nit
tu el bosc
I jo pleniluni
i tu udol
la febre
i una sola pell
eclipsi
malvasia en ascens
per la saba arterial
incalculable batec
Aiguaneix de cossos
donant roig al roig
un sol món
Aiguaneix de vida
sang al galop
Incalculable batec
t
a c
t a c t a c
t a c
Eva, gairebé ja s'ha convertit en un costum per a tu rebre premis...Moltes felicitats i que la finestra sempre estigui oberta, per si es vol anar d'un món a l'altre.
ResponEliminaBon vespre.
I en companyia d'un bon vi, Roser
ResponEliminaMoltes gràcies