15 de maig 2013

onze haikús i una tanka

T O T  É S  C R E P U S C L E
                                              ONZE HAIKÚS I UNA TANKA



Sota el capvespre
cau la rosada lenta
de l’hora baixa

Una oreneta
travessa el silenci.
No duc paraules

Rere aquest vidre
on recolzo la cara
s’adorm la tarda

Fora, un pollancre
trenca el cel amb les branques
i el blau s’esquinça

Tot és crepuscle,
les pupil·les tenyides
de lila i malva

Biseccionada
per la via de ferro
la nit udola


A la finestra
el meu alè dibuixa
núvols de mandra

En tot viatge
dubtes si és el paisatge
o tu qui avança

Tren és la vida,
no para ni mira enrere
fins que no arriba

I quan arribes,
panteixant i cruixit,
tot se’t revela
com el joc més senzill.
Inexorable el camí

Avançar és morir
i és néixer cada dia
una mica més

Una llum nova
ara trenca la fosca.
El dia ovula


                                              Eva Moreno Bosch

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada