T O T É S C R E P U S C L E
ONZE
HAIKÚS I UNA TANKA
Sota
el capvespre
cau
la rosada lenta
de
l’hora baixa
Una
oreneta
travessa
el silenci.
No
duc paraules
Rere
aquest vidre
on
recolzo la cara
s’adorm
la tarda
Fora,
un pollancre
trenca
el cel amb les branques
i
el blau s’esquinça
Tot
és crepuscle,
les
pupil·les tenyides
de
lila i malva
Biseccionada
Biseccionada
per
la via de ferro
la
nit udola
A
la finestra
el
meu alè dibuixa
núvols
de mandra
En
tot viatge
dubtes
si és el paisatge
o
tu qui avança
Tren
és la vida,
no
para ni mira enrere
fins
que no arriba
I
quan arribes,
panteixant
i cruixit,
tot
se’t revela
com
el joc més senzill.
Inexorable
el camí
Avançar
és morir
i
és néixer cada dia
una
mica més
Una
llum nova
ara
trenca la fosca.
El
dia ovula
Eva
Moreno Bosch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada