dijous, 19 de setembre de 2013

Poema de Carn i Os

                                            POEMA  DE CARN  I OS
                                   Flor Natural als 141 Jocs Florals de Sants i La Bordeta
 


En el llenç d'os que cobreix el meu pensament
Jo parpella alada    Tu aigua, tu sal
del teu reflex Jo llum
Tu sobtada resurrecció en el meu lòbul frontal


Un univers d'astres dansa, gira i ens crea
Jo atles Jo planeta     Tu axis Tu anell
Jo escàpula de neu     Tu el sol
Faristol Jo de la teva cintura     Tu agulla solar en la meva jugular


La nit es desploma sobre les paraules i despulla la nostra ànima
Nua Jo de nom       De verb Tu vestit
Jo marbre       Tu cisell
Jo frase arraulida al teu coll       Tu paladar de la meva oració


Jo primera temptació de la teva falange distal
Incalculable batec

                                                t a c    t a c   t a c

Jo únic habitant de la teva red vascular
Colom aletejant sobre el nostre teixit
Tu au en ascens per la meva sang arterial
I Jo la nit       I Tu el bosc
Llavors Jo lluna        I Tu udol


Jo ona de pols en el teu pols
Tu fibra del múscul que em conté l'impuls
Jo febre        Tu ploma de la meva parpella
Jo pell         Tu salabror

Columnes d'aire vertebral
Jeroglífic de noms i de formes, aiguaneix de cossos
Tu riu        Jo llera
Eclipse
Lluna sorpresa de carn solar
Incalculable batec

                                                 t a c  t a c   t a c

Jo aigua a la sal
Tu gebre en la meva concavitat
Aiguaneix de sols
Sang al galop
Aiguaneix de vida

                                                 Eva Moreno Bosch

Ser de Pluja



S E R   D E  P L U J A 
Viola d'Or als Jocs Florals de Sants 2013

 




Ser de pluja

No sentir-me sotmès

ni a la paraula ni al gest

Ser cristal·lí i translúcid

gestar-me sota l'epidermis d'un núvol

nodrint-me de silencis

creixent en la llum celestial

i dur el sol en cada àtom



Ploure amb la cadència d’un salm

i davallar amb justa lleugeresa

coronant cada cim

saltant el congost i la gorga

sense el dolor punyent de ses arestes



Ser d’aigua

Acaronar els marges del riu

i cantar el llenguatge dolç

de les pedres de tartera



Lliscar per tots els finestrals

i amarar amb dits aquosos

l’herba tendra dels prats



Llevar l’aroma del romaní

que hi ha al voral dels camins

i sadollar així

una natura amansida

que s’adorm amb la rosada

arraulida a ses mans



Ser líquid

I passar per la vida

sense la gravidesa dels mortals
 
Fluir
i arribar a bon port
amb el conhort de qui ha emanat
de manera precisa i total
Llavors hissar-me a un cel diví
i tancar el cercle vital


 
                                                                                               Eva Moreno Bosch