Una englantina per a la nostra terra mediterrània

M E D I T E R R À N I A

Ara mai

que la llum ja declina

i s'adorm el dia sobre les vinyes

acluco les pestanyes

amb lassitud

obeint el dia

Tal com fa el temps

sobre la pedra dels teus monestirs

s'ha fet més dolç i turgent

cada paisatge ,cada moment

i res ja no esborra

el teu encuny matern

En aquesta hora baixa

em venç l' hivern

em fan basarda les hores

que bateguen sobre el silenci

mentre m'enyoro com un infant orfe

i acarono les meves arrels

Arrels

forjades en tardes mediterrànies

on la tèbia arena m'acotxava el cos rabent

mentre els pins vinclaven sobre el vast blau

i el sol despertava sobre cada llavor :

aquella dels teus homes

i el raïm de cada tardor

Ara mai

que em sobren tants hiverns

recolzo l'ossada sobre cada record

el jorn ja davalla

les ombres s'estenen, inexorables

i no em basta el foc del calder

Com fan els teus ceps

amb les branques lloant el cel

i ,dins la terra catalana

les venes del vi rogenc

Acomboia el meu son

que jo ja no tornaré

Eva Moreno Bosch