diumenge, 23 de juny de 2013

Una englantina per a la nostra terra mediterrània

M E D I T E R R À N I A

Ara mai
que la llum ja declina
i s'adorm el dia sobre les vinyes
acluco les pestanyes
amb lassitud
obeint el dia

Tal com fa el temps
sobre la pedra dels teus monestirs
s'ha fet més dolç i turgent
cada paisatge ,cada moment
i res ja no esborra
el teu encuny matern

En aquesta hora baixa
em venç l' hivern
em fan basarda les hores
que bateguen sobre el silenci
mentre m'enyoro com un infant orfe
i acarono les meves arrels

Arrels
forjades en tardes mediterrànies
on la tèbia arena m'acotxava el cos rabent
mentre els pins vinclaven sobre el vast blau
i el sol despertava sobre cada llavor :
aquella dels teus homes
i el raïm de cada tardor

Ara mai
que em sobren tants hiverns
recolzo l'ossada sobre cada record
el jorn ja davalla
les ombres s'estenen, inexorables
i no em basta el foc del calder

Com fan els teus ceps
amb les branques lloant el cel
i ,dins la terra catalana
les venes del vi rogenc
Acomboia el meu son
que jo ja no tornaré

Eva Moreno Bosch

1 comentari:

  1. Realment és un poema preciós, mereixedor de l'Englantina.
    Enhorabona!

    ResponElimina