dilluns, 6 de juliol de 2020


    S E R V E I      D E F I C I T A R I  


Relat finalista al V Concurs de relats per dramatitzar- Indòmit Teatre



                    Hola, de l'agència 1001 nits.
                    Ah, vostè deu ser la Sherezade. Passi, passi. Posi's còmoda. Em sap greu que no
            va la calefacció, i la casa és freda. Però en seguida entrem en calor amb una
            tasseta de poliol. Que també li puc oferir una bateta. Era de la mare. Va morir fa
            tres mesos, sap?   O li fa angúnia la roba dels morts?
                    Escolta, podem anar per feina? Tinc un altre servei.
                    M'imagino que en deuen tenir molta, de feina. Si és que oferir aquest servei a
            domicili és un gran invent. Se les empesquen totes.
                    No em diràs que és el primer cop?
                    Ho és (Pausa). I així, per curiositat, quin és el seu públic específic? Vull dir,
            s'organitzen per temàtica? fantasia, juvenil, poètics...? Què vol el client?
                    El client?  El de sempre. Final feliç
                    Clar. El final és important. Però i la trama, el nus...? hem de viure la història en la
            nostra pròpia carn, no li sembla?
                    Buf...
                    De veritat no vol una tassa de poliol?
                    No bec quan treballo. Sofà  o llit?
                    No, no. Jo sóc dels tradicionals. Llit
                    Millor.  Fa poc em vaig fer un esquinç amb un que em volia pujada a la barana del
            seu dúplex.
                    Ho trobo de suma incomoditat. Ja en hi ha de gent estranya, eh?
                    Pf! a mi m'ho diràs! Alguna fantasia en concret, tu?
                    Jo sóc de clàssics, occidentals i  fins a tot l'imaginari oriental. Tot i que ara he
            descobert els nòrdics, molt interessants. Toca els nòrdics?
                    Un cop, amb un finlandès. No voldràs que ens fiquem a la nevera o coses rares?
                    No, no, jo al llit, i amb pijama. Sap? Per la seva veu no hagués dit que es dedica a
            això
                    Mira tio, jo no visc de fer anuncis de perfums, com hauràs endevinat. Però si
            volies pit o cuixa, gordi, morena... hauries d'haver especificat com fa tothom.
                    Aquest és el problema de la societat, que ens fixem més en el contenidor que en
            el contingut
                    M'estàs dient “contenidor”?
                    Vull dir que la cosa t'ha d'entrar per les orelles, no li sembla?
                    Per les orelles? Tu no seràs un pervertit?
                    I ara, què li ho fa pensar?
                    Jo amb les orelles no treballo. A més, tinc otitis crònica.
                    No ens hem entès. Ja em faig el càrrec que vostè treballa amb la boca.
                    I amb reserves.
                    Per cert. Ja li avanço que jo m'afluixo tant que abans del final em quedo adormit.
                    Escolta, que per  vint euros et proporciono una pastilleta i m'aguantes les dues
            hores, que és lo que has pagat, ara si vols que et despatxi abans... per mi plin.
                    No, no, si per mi és el sumum del plaer, adormir-me així, com de jovenet, amb la
            dida.
                    Amb la dida?!
                    Se sabia tot Gogol de memòria. Era russa, sap? 
                    Tot google de memòria?! 
                    Li agrada el moviment rus?
                    Ni idea. Jo encara ni m’he acabat el kamasutra
                    No, i ara. Gogol va néixer al mil vuit/
                    Escolta, podem anar al gra?
                    Sí, disculpi. Això... li voldria demanar una gentilesa...
                    No em faràs  llegir rus o parlar nòrdic com el Pingu?
                    No, no. dicció, si us plau. Faci un escalfament de boca i llengua si ho creu
            escaient, però no em vull perdre cap detall.
                    Tots els meus clients repeteixen, tranquil. Llavors? 
                    Llavors, què?
                    El favor.
                    Ah sí. Faci'm el favor, quan m'adormi,  d'acotxar-me bé els peus abans de marxar.
                    Que t'acotxi, jo?
                    Sempre se'm destapen. I si em pot fer un petó al front...
                    No, xato, jo em limito als afers propis de la professió, no entro en terrenys íntims.
                    Dona, jo li estalvio arribar al final però vostè faci'm aquest plaer. A més, tinc
            reuma...
                    Que no, que  t'acotxi la dida.
                    Senyoreta, tots hem de fer una mica de més i de menys.
                    Mira, si vols ho fem a la barana o sobre el xifonier, però, com a professional, hi ha
            coses que  reservo a la vida íntima, com ara acotxar  peuets o fer petonets.
                    Ja... però entengui que el seu servei és deficitari de sèrie.
                    Com?
                    Segons resa la tradició vostè hauria de ser una verge. I jo tindria el dret
            d'assassinar-la si no m'agrada el final.
                    No, si sempre em toca a mi el psicòpata.
                    Llavors, m'acotxarà els peus? Pensi que sóc de l'OCU
                    Jo em piro.
                    No em pot deixar sense la feina, jo he pagat.
                    Tu ets un pervertit i un degenerat!  Adéu!
                    Sherezade!.... Torni!... I ara qui m'explica el conte? Ai senyor, ho estem perdent tot.
           Si seguim així la tradició oral aviat serà  un vestigi més de la humanitat.

Cap comentari:

Publica un comentari