diumenge, 2 de juny de 2019

E M O T E C H


30è Premi Narrativa breu Artesa de Segre - 1r Premi



El director general de Trànsit de Catalunya va concloure la reunió afirmant que era necessari, imperatiu fins i tot, implantar quan abans les noves mesures de seguretat per tal de reduir la taxa d’accidents. S’havien repassat els informes del departament d’estadística amb molta cura i en van extraure que l’alcohol no era el major determinant de negligències al volant. En molts dels sinistres hi havia altres factors no contemplats que afectaven tant o més la capacitat reactiva del conductor, tal com estats emocionals alterats, depressius, insomni agut o crònic i fins i tot excitació eufòrica.

Després de molta inversió en imesdé, l’empresa Emotech els va presentar el prototipus del nou animòmetre, capaç de detectar per una simple mostra d’alè estats emocionals com ara ràbia, ira o depressió. Per trànsit l’alè és el reflex de l'ànima, i tant pot determinar les baixades emocionals com les del moble bar.

En cas de resultats positius del test - i conseqüent detenció- van dissenyar, juntament amb el departament de medis, tot un sistema d’atenció in situ al conductor temerari, pal·liatius inclosos.

L’estampa a les glorietes de patrulles de mossos acompanyats de personal disposat en una mena de despatx improvisat a l’aire lliure va començar a ser freqüent tant a les ciutats com als extraradis. Poc a poc els conductors ens anàvem conscienciant de la nefasta conseqüència de certs estats anímics al volant. Ara, quan anaves de festa no només havies de patir per la copeta de més... Ai que no tinguessis cap disgust, ni et barallessis amb la parella, que tampoc t’agafés una crisi primaveral. Fins i tot les companyies asseguradores et feien fer un psicotècnic que si sorties de caire depressiu et costava un ronyó la pòlissa.
Per tres cops consecutius vaig escapolir-me pels pèls del control a la plaça Espanya. No vaig tenir tanta sort el dia que l’imbècil d’en Miquel es va equivocar de número de mòbil i em va enviar el missatget que el va delatar. Em fumia les banyes, i des de feia anys pel que s’entenia al missatge,. Cabrit! I encara em venia amb que volia tenir un fill, que era tan feliç amb mi, que jo el comprenia com ningú, que si jo era tan així i tan aixà. Idiota és el que era per no haver-ho sospitat abans! Tanta reunió i viatges de negocis...

Ara me n'adonava de la meva ingenuïtat i treia foc pels queixals mentre embocava la Plaça Espanya. No vaig tenir la prudència de canviar de ruta, i de tant encegada que anava gairebé em passo de llarg el mosso que m’aturava.

Un cop fora el cotxe va iniciar tots el tràmits tan rutinaris per a ell, i tan irritants per a mi, perquè dels nervis no trobava cap dels papers que em demanava. L'home es fregava el bigoti amb satisfacció, convençut d'haver encertat la presa. Va traure del cotxe una targeta on deia Emotech i me’n va recitar les instruccions amb la inintel·ligible rapidesa que un cambrer canta les tapes. De la mala bava que duia vaig haver de repetir l’operació tres vegades, em deia l’agent que no exhalés tant d’alè que estovava la banda sensible.
L’agent es rinxolava les puntes del bigoti mentre esperava la sentència dels reactius fins que se'l va sentir pronunciar un lleu ahà, ahà amb què confirmava les seves sospites.

Acompanyi’m, si us plau – va dir amb veu molt greu.



Darrera el cotxe de la patrulla havien disposat una tauleta de càmping amb una cadira plegable, . A l’altra banda de la taula un home amb bata blanca s’asseia en una gandula de lona. Una tarja plastificada a la pitrera l’identificava com a “Dr. Enrique Becerra Bordas, psiquiatria i psicologia” Em va fer seure amb un gest sec i es va estudiar el cartró humitejat. Del maleter del cotxe que feia de porta documents i prestatgeria alhora en va extraure un formulari que emplenava amb els resultats del test. Ho feia de manera autòmat, ficava creus i números en totes les caselles com si ho sabés tot de mi. Encara no m’havia mirat als ulls, ni tan sols d'esquitllentes.

Llavors, amb uns ulls petits i fugissers de psiquiatra viscut, em va inquirir



  • Sap vostè en quin estat anímic es troba?
  • Com?
  • Entén que agafant el volant en aquestes condicions – índex en sang d’ira 3,8 quan el màxim permès és de 0,5, a més de presentar indicis de depressió – posa en perill la seva integritat i la dels altres?
  • No em parli de la meva integritat, si us plau – aquella situació m’estava triplicant el maleït índex per moments-.
  • Miri, si a més no vol col·laborar serà pitjor per vostè - de quan en quan ficava alguna altra creu o número a l’expedient – Suposo que té necessitat de parlar, pensi que està davant d’un professional. Jo la vull ajudar.

Davant el meu silenci i els múltiples colors que prenia el meu rostre a causa del nou estat d’indignació que creixia per moments i que l’Emotech no havia detectat – suposo que per error d'un disseny massa innovador i poc contrastat - va prosseguir amb certa irritació.



  • Bé doncs, no insistiré. El seu vehicle queda arrestat fins que estigui en condicions de conduir amb seguretat. Ara l’agent li informarà dels tràmits que haurà de seguir. S’haurà de prendre aquestes píndoles. En mitja hora li farem de nou el test. En cas que no baixi l’índex registrat en aquest termini de temps haurem de fer un seguiment més exhaustiu del seu cas, No s’espanti, es tracta d’un tractament mèdic convencional i d’una sèrie de tests molt senzills que faria un cop seguit un curs de quinze dies sobre seguretat viària.

I és que hem d’anar evolucionant. Recordi anys enrere, no dúiem el cinturó ni al seient de davant ni al de darrere, ens passàvem els límits de velocitat, dúiem els nens sense cadireta i agafàvem el cotxe tips de vi si calia... Encara ningú no es preocupava de la seguretat. No, les coses ja no són com abans, senyora, ara gràcies a déu que hi ha un Trànsit que s’ocupa de la integritat de les persones. La salut emocional del ciutadà avui importa, im-por-ta, i trànsit la posa a l’abast del conductor. Miri quines coses, que el psicòleg no entra pel seguro i en canvi entra per trànsit... He he . Però no es pensi que és una invenció espanyola això, no. Els suecs ja fa un any que han engegat aquest paquet de mesures i l’índex de suïcidis ha baixat un vint per cent.. País difícil aquell.



En tota aquella estona crec que no vaig moure ni pupil·les ni parpelles fent tots els intents d’autocontrol, respiracions iòguiques i tècniques d’autorelaxació que havia après al cursos de creixement personal.



  • Ui, si així conversant s’ens passarà el temps... a veure. Exhali sobre les bandes rugoses.. així, molt bé... Ahà Ahà . Vaja.. ja li he dit que si no col·laborava... L’agent Mascopons li explicarà el procés. Haurà de deixar el cotxe aquí... Senyora, no faci aquest posat, si després de tot això s’adonarà que l’hem ajudada. Truqui al seu marit que la vingui a buscar, dona. Sempre va bé algú proper i de confiança per parlar..









Eva Moreno Bosch

divendres, 8 de març de 2019

LA VENJANÇA DE VENUS


 L A   V E N J A N Ç A   D E V E N U S 

Relat finalista al IV Concurs de relats per dramatitzar- Indòmit Teatre

Dues dones:
La noia de la corba
La venjança de Venus

Jo em dedico a la carretera d'ençà que existeixen les corbes, o sigui sempre, perquè la humanitat no avança en línia recta, té  tendència a fer  meandres, què vols.
M'hi he trobat de tot en aquesta corba, en podria fer un llibre si trobés un editor d'ànimes en pena... sí, en pena, perquè jo no m'hauria d'haver mort així. L'altra dia, sense anar més lluny, hi havia una parella de senglars copulant. Una escena entendridora però temerària si tenim en compte l'efecte tafaner dels conductors, un perill que anava en contra dels meus principis, o finals, com li vulgueu dir.
A escenes així estic avesada, però a la intrusió d’ahir, no.

                    Hola
                   Aquest lloc és meu, espero un client
                    Jo he arribat abans
                    Hi ha moltes carreteres per alternar, aquest no és lloc per tu
                     Fes-me un favor, pren-te la nit lliure
                     És que no saps amb qui estàs parlant?

Ja m’havia quedat clar amb qui parlava, i a això hi anava. Una que sembla sortida del festival de terror de Sitges, amb camisó i fent auto-stop, qui havia de ser?  Però em va fer ràbia aquella... supèrbia. Una cosa és que sigui la noia de la corba i l'altra que la corba sigui de la noia.

                      A veure si ens entenem, jo no busco la perdició dels homes
                      I què busques, bolets?
                      La seva salvació
                      Ha ha ha!

I es va posar a riure, cosa que va ferir la meva vocació altruista, com comprendreu.

I em vaig posar a riure, perquè no et pots posar a salvar vides a tort i a dret sense fer balanç de l'històric moral del conductor en risc.

                     Què es el que et fa tanta gràcia?
                     I quins homes salves, si es pot saber?
                     Els que estan a punt de morir. No faig discriminació
                     I les dones que estan a punt de morir?

Jo tinc un sisè sentit... espiritual, si li vols dir, que em diu qui està a punt de matar-se a la corba següent. Llavors paro al conductor fent auto-stop – he de dir que la gent és cortès i m'han parat sempre- abans d’entrar a la corba fatídica els adverteixo del perill i evito la seva mort. Acte seguit desaparec. No és un sistema perfecte, perquè alguns han flipat tant que s'han estampat a la corba següent mentre em buscaven sota els seients. He de perfeccionar això de la desaparició. Ara bé, és cert que mai he hagut de salvar una dona... al menys en aquesta corba.

-  Entenc la teva vocació però el client que estàs esperant és per mi
-  Ah, sí? I tu quina mena de llegenda urbana ets?

A mi aquella criatura estantissa amb olor de naftalina m’estava traient de polleguera. Si no donem relleu a altres llegendes el repertori se'ns quedarà aviat desfasat.

-  El client que esperes és el meu marit
-  Està a punt de matar-se
-  Doncs d’això es tracta
-  Tu ets una assassina
-  Sóc una dona assassinada, que és diferent

Llavors es va llevar la brusa i em va mostrar set punyalades al ventre.

- Després d'apunyalar-me em va llençar al riu i va fugir
- I per això no vols que el salvi
- Tu què creus?

No me les vull donar de grandesa però sóc de les llegendes urbanes més populars. Després està la nena del cementiri, el cotxe negre... o d'altres més mundanes i terrenals com que Walt Disney està congelat. I ara em trobava amb un fantasma justicier.

- Només serà un dia
- Ho sento. No puc faltar als meus principis

Vam començar una negociació que va derivar en una dissertació moral.
I va acabar en discussió.

Quan el cotxe del meu marit va passar estàvem tan absortes en la discussió que ens va passar de llarg
Aniria despistat
Anava begut
Fins que vam sentir una frenada i un gran terrabastall
Ens vam arribar a la corba i vam trobar  dos senglars copulant en mig de la calçada
Eren els mateixos de l'altra dia
I el cotxe estrellat al costat de la cuneta
Els senglars estan bé
Han tingut bessonada
Ara treballem en cooperació
L'una amb l'altra, no amb els senglars
I fem acció preventiva
Abans que un desgraciat cometi un crim de gènere ens ocupem de què prengui la corba de manera...definitiva
Ha nascut una llegenda
La venjança de Venus
Agrairem us en feu ressò
Gràcies