dimarts, 9 de juliol de 2013

Prozac, Carretera i manta



                  P R O Z A C,  C A R R E T E R A  I  M A N T A


El director general de Trànsit de Catalunya va concloure la reunió afirmant que era necessari, imperatiu fins i tot, implantar quan abans les noves mesures de seguretat per tal de reduir la taxa d’accidents. S’havien repassat els informes del departament d’estadística amb molta cura i en van extraure que l’alcohol no era el major determinant de negligències al volant. En molts dels sinistres hi havia altres factors no contemplats que afectaven tant o més la capacitat reactiva del conductor, tal com estats emocionals alterats, depressius, insomni agut o crònic i fins i tot excitació eufòrica.

Per aquest fet, i després de molta inversió en imesdé, l’empresa Emotech els va presentar el prototipus del nou animòmetre, capaç de detectar per una simple mostra d’alè estats emocionals com ara ràbia, somnolència, depressió, ira.. - Per trànsit l’alè és el reflex de l'ànima, tant pot determinar les baixades emocionals com les del moble bar -
En cas de resultats positius del test - i conseqüent detenció- van dissenyar, juntament amb el departament de medis, tot un sistema d’atenció in situ al conductor temerari, pal·liatius inclosos.
L’estampa a les glorietes de patrulles de mossos acompanyats de personal disposat en una mena de despatx improvisat a l’aire lliure va començar a ser freqüent tant a les ciutats com als extraradis. Poc a poc els conductors ens anàvem conscienciant de la nefasta conseqüència de certs estats anímics al volant. Ara, quan anaves de festa no només havies de patir per la copeta de més... Ai que no tinguessis cap disgust, ni et barallessis amb la parella, que tampoc t’agafés una crisi primaveral. Fins i tot les companyies asseguradores et feien fer un psicotècnic que si sorties de caire depressiu et costava un ronyó la pòlissa.

Per tres cops consecutius vaig escapolir-me pels pèls del control a la plaça Espanya, es veu que feia cara de dona feliç i equilibrada. No vaig tenir tanta sort el dia que l’imbècil d’en Miquel es va equivocar de número de mòbil i em va enviar el missatget que el va delatar. Em fumia les banyes, i des de feia anys pel que s’entenia al missatge, sembla que aquell dia celebraven el segon aniversari d’amants. Cabrit! I encara em venia amb què volia tenir un fill, que era tan feliç amb mi, que jo el comprenia com ningú, que si jo era tan així i tan aixà. Idiota és el que jo era per no haver-ho sospitat abans! Tanta reunió i sopar i viatges de negocis. Ara me n'adonava de la meva ingenuïtat i treia foc pels queixals mentre enfilava la Gran Via i embocava la Plaça Espanya. Anava tan encegada que no vaig tenir la prudència de canviar de ruta, i capficada fins a tal punt que gairebé em passo de llarg el mosso que m’aturava. Sens dubte, avia detectat l’incendi que em sortia per les mandíbules.
Un cop fora el cotxe va iniciar tots el tràmits tan rutinaris per a ell, i tan irritants per a mi, perquè dels nervis no trobava cap dels paperots que em demanava. L'home es fregava el bigoti amb satisfacció, convençut d'haver encertat la presa. Va traure del cotxe una targeta on deia Emotech i me’n va recitar les instruccions amb la inintel·ligible rapidesa que un cambrer canta les tapes. De la mala bava que duia vaig haver de repetir l’operació tres vegades, em deia l’agent que no exhalés tant d’alè que estovava la banda sensible.
L’agent es rinxolava les puntes del bigoti mentre esperava la sentència dels reactius fins que se'l va sentir pronunciar un lleu ahà, ahà amb què confirmava les seves sospites.
Acompanyi’m, si us plau – va dir amb veu molt greu.
Darrera el cotxe de la patrulla havien disposat una tauleta de càmping amb una cadira plegable de fira, i a l’altra banda de la taula un home amb bata blanca s’asseia en una gandula de lona. Una tarja plastificada a la pitrera l’identificava com a “Dr. Enrique Becerra Bordas, psiquiatria i psicologia” Em va fer seure amb un gest sec i es va estudiar el cartró humitejat. Del maleter del cotxe que feia de portadocuments i prestatgeria alhora en va extraure un formulari on va omplir les dades del carnet de conduir i el resultat del test. Ho feia de manera autòmata, com el metge que omple un certificat mèdic sense cap mirament, ficava creus i números en totes les caselles com si ho sabés tot de mi. Encara no m’havia mirat als ulls, ni tan sols d'esquitllentes.
Llavors, amb uns ulls petits i fugissers de psiquiatra viscut, em va inquirir

  • Sap vostè en quin estat anímic es troba?
  • Prou
  • Entén que agafant el volant en aquestes condicions – índex en sang d’ira 3,8 quan el màxim permès és de 0,5, a més de presentar indicis de depressió – posa en perill la seva integritat i la dels altres?
  • La meva integritat algú l’ha posada en perill abans que jo ! – aquella situació m’estava triplicant el maleït índex per moments-
  • Miri, si a més no vol col·laborar serà pitjor per vostè - de quan en quan ficava alguna altra creu o número a l’expedient – Suposo que té necessitat de parlar, pensi que està davant d’un professional. Jo la vull ajudar.

Davant el meu silenci i els múltiples colors que prenia el meu rostre a causa del nou estat d’indignació que creixia per moments i que l’Emotech no havia detectat – suposo que per error d'un disseny massa innovador i poc contrastat - va prosseguir amb certa irritació.
  • Bé doncs, no insistiré. El seu vehicle queda arrestat fins que estigui en condicions de conduir amb seguretat. Ara l’agent li informarà dels tràmits que haurà de seguir. S’haurà de prendre aquestes píndoles. En mitja hora li farem de nou el test. En cas que no baixi l’índex registrat en aquest termini de temps haurem de fer un seguiment més exhaustiu del seu cas, no s’espanti, es tracta d’un tractament mèdic convencional i d’una sèrie de tests molt senzills que faria un cop seguit un curs de quinze dies sobre seguretat viària.
    I és que hem d’anar evolucionant... Recordi anys enrere, no dúiem el cinturó ni al seient de davant ni al de darrere, ens passàvem els límits de velocitat, dúiem els nens sense cadireta i agafàvem el cotxe tips de vi si calia... Encara ningú no es preocupava de la seguretat. No, les coses ja no són com abans, senyora, ara gràcies a déu que hi ha un Trànsit que s’ocupa de la integritat de les persones. La salut emocional del ciutadà avui importa, im-por-ta i trànsit la posa a l’abast del conductor. Miri quines coses que el psicòleg no entra pel seguro i en canvi entra per trànsit... hi hi . Però no es pensi que és una invenció espanyola això, no. Els suecs ja fa un any que han engegat aquest paquet de mesures i l’índex de suïcidis ha baixat un vint per cent.. país difícil aquell.


En tota aquella estona crec que no vaig moure ni pupil·les ni parpelles fent tots els intents d’autocontrol, respiracions iòguiques i tècniques d’autorelaxació que havia après al cursos de creixement personal.

-Ui, si així conversant s’ ens passarà el temps... a veure. Exhali sobre les bandes rugoses.. així, molt bé... Ahà Ahà . Vaja.. ja li he dit que si no col·laborava...L’agent Mascopons li explicarà el procés. Haurà de deixar el cotxe aquí. Senyora, no faci aquest posat, si després de tot això s’adonarà que l’he ajudada. Truqui al seu marit que la vingui a buscar, dona. Sempre va bé algú proper i de confiança per parlar..



Eva Moreno Bosch









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada