dimarts, 2 de juliol de 2013

Contes breus amb principis al final: Liviànima

                                               L I V I À N I M A

Un bon matí em vaig llevar amb la sensació que em sobraven pertinènces. Regirant armaris i prestatges vaig omplir totes les bosses i maletes de llibres, roba, material esportiu, electrodomèstics i tota mena d’andròmines – selectes, no penseu- que s’acumulen al cap de la vida. Ho vaig regalar tot. Amics, parents i veïns no entenien que m’havia agafat, jo tampoc.
L’endemà em vaig despertar amb una sensació de lleugeresa tan desconeguda com agradable, de sobte era com si no pesés a la vida. Pocs dies després, sense haver-ho previst, em vaig morir. Lliurat de tot el lligam material, la meva ànima no va tenir cap dificultat  a ascendir a lo més sublim.
És per tossuderia o per ignorància que els humans ens aferrem a la matèria com si fos l’àncora de la vida ?
 
                                                                                                                                                                    Eva Moreno Bosch

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada